Bones Vacances!

Tornarem el setembre! 

.

Adéu Cicle Inicial!

Ens ha agradat molt fer Cicle Inicial  i hem tingut molta sort amb els nostres mestres.

Ara estem una mica nerviosos però també il·lusionats per començar el Cicle Mitjà. No sabem qui serà el nostre tutor o la nostra tutora, a quina classe anirem, si vindran nens nous...

El que sí sabem és que als llibres ja no hi escriurem, que farem servir moltes llibretes, i que farem moltes més proves... i que no hi seran ni en Lautaro que va marxar fa uns mesos, ni la Blanca que se'n va avui...

Des d'aquí volem desitjar molt bon estiu a tothom, i bones vacances!

Nens i nenes de 2n

L'hortet de Cicle Inicial

No sé si us n'heu adonat però els nens i nenes de cicle inicial tenim  un petit hortet. L'hem instal·lat en un bon lloc, amb sol a estones, aire fresc, molt bones vistes i a un bon preu. Qui no voldria viure en un paradís com aquest?

Heu vist quina tomateta tan preciosa? Llàstima que s'acabi el curs i no la poguem acabar de veure créixer i envermellir.

Hem vist... Por siempre jamás

Aquests darrers dies hem vist, a estonetes, una pel·lícula: Por siempre jamás (1998).
Era en castellà i la veritat és que hi ha alguns trossos que no els hem entès gaire perquè, a més, parlaven com si fos castellà de fa anys . S'assembla a la història de la Ventafocs però és una mica diferent. És molt romàntica i també hi ha estones que fa riure molt.

La pel·lícula comença quan el pare de la Danielle arriba a casa amb la seva nova dona i les seves dues filles, la Marguerite i la Jacqueline. El pare es mor i la madrastra només està preocupada perquè la deixa sola.

Passen deu anys i la madrastra i la germanastra gran, la Marguerite,  tracten molt malament a la Danielle  i també a la Jacqueline, l'altra germanastra. Només volen que la filla gran es casi amb el príncep. Al final de la pel·lícula, però, el príncep es casa amb la Danielle i les castiguen per haver-se portat tan malament.


Hem après coses que passaven fa molts anys:

* Els prínceps no podien casar-se amb qui volien. Es casaven amb qui els seus pares, els reis, decidien per tenir més terres. El príncep de la pel·lícula era francès i el volien casar amb una princesa espanyola. Però ells no s'estimaven i al final no es casen.
* A la pel·lícula surt un personatge, en Leonardo da Vinci, que va existir de debò. Era pintor i també inventor.
* Fa molts anys els rics es venien els criats com si fossin objectes.
* També hi surt un monestir. Els monjos escrivien, copiaven llibres i també cantaven.
* Hi havia missatgers dels reis que portaven les cartes a les cases.
* Al mercat, el príncep compra xocolata, i diuen que la porten els espanyols d'Amèrica.

Nens i nenes de 2n

Ens han llegit...

Aquest trimestre ens han llegit, una estoneta cada setmana, L'autèntica Susi. 

El llibre ens el va portar en Carlos que el va trobar a casa seva. El llegia la seva mare quan era petita.

Ja coneixíem a la Susi des del curs passat perquè la Marisa ens ha llegit una colla de llibres sobre ella. En aquest, la Susi s'ha fet més gran, té deu anys i ja va a l'institut. També hi surten els seus amics en Pol, l'Ali, l'Alexandre i ara en fa de nous, com la Croissant.

Era un llibre a partir de 9 anys però ens va fer molta il·lusió continuar sabent què li passa a la Susi. Es notava, però, perquè a vegades hi havia paraules que no enteníem.

Com els altres llibres de la Susi ens ha fet pensar molt en les coses que li passen i n'hem pogut parlar a la classe.

El llibre ens ha agradat molt però la història acaba massa de cop, en tres pàgines. Hi ha trossos molt detallats i en canvi el final és un moment.

La història comença amb la Susi ben enfadada amb els seus pares perquè anirà a l'institut i els seus millors amics, l'Alexandre i l'Ali a l'escola de formació professional.

La Susi té molts embolics amb una carta d'amor i amb els seus amics, en Pol i la Croissant, acaben fent un disbarat que es podia haver evitat. Quan hi havia problemes al llibre ens paravem a parlar-ne i buscavem solucions diferents a les que havia trobat la Susi.

A la història hi ha gent que tracta molt malament a l'amic turc de la Susi, que es diu Alí. Però la Susi l'ajuda i intenta que el tractin com als altres nens.

Nens i nenes de 2n

Hem llegit... Em venc el pare

La Nora és una nena de 10 anys. El seu pare és un presentador famós de la tele i la seva mare va marxar de casa de molt petita. El pare de la Nora es queda sense feina i ara està tot el dia amb la Nora. Però es vol tornar el pare perfecte i a la Nora no li agrada. Per això decideix buscar-li feina amb l'ajuda del seu amic Òscar.

El llibre ens ha agradat molt perquè és una barreja de realitat i fantasia. És un llibre de bon llegir que explica molt els detalls i ens podem imaginar les coses que ens explica. Els invents de l'Òscar són molt divertits i ens agradaria molt tenir el robot que fa deures o el comandament a distància que serveix per pares i mares.

A nosaltres ens agradaria tenir sempre al pare amb nosaltres però un pare com el de la Nora, no. Tampoc ens agradaria tenir un pare famós.

Hem après a que per buscar feina s'han d'escriure currículums i també que les empreses que fan programes de la tele s'anomenen productores.

Per Sant Jordi vam descobrir que la Care Santos, l'escriptora, també ha escrit Em venc la mare i Em venc el Cigró. Segur que deuen ser també ben divertits.

Valorem les colònies

Ens va agradar molt anar de colònies. Va ser una experiència inoblidable i que tenim ganes de repetir.  Estàvem molt emocionats amb la idea d'anar de colònies plegats.

Els monitors i monitores eren molt simpàtics, la casa molt bonica i el menjar boníssim. Ens va agradar especialment l'esmorzar que era un mini bufet.  Podíem triar si volíem torrades amb mantega i melmelada, pernil dolç, formatge, cereals, sucs, llet ...i vam repetir MOLTES vegades.

Vam aprendre moltes coses (les hem escrit a la wiki)   i a més ens ho vam passar molt bé. El concurs i la discoteca de després de sopar van ser fantàstics.

... i el vídeo

Mireu quina colla de ballarins i ballarines que tenim a la classe!!!

Les fotos de les colònies

El volcà de la Paula

Com podem simular un volcà? La Paula en va fer un a casa i ens va explicar com l'havia fet. Aquí teniu les instruccions i el resultat.

INSTRUCCIONS

Sant Jordi: Expliquem contes

El dia de Sant Jordi vam anar a explicar als nens i nenes d'Infantil els contes que ens vam preparar per l'activitat d'en Bufalletres amb els nostres museus. Ens va agradar molt anar-hi!


.

Jocs Florals 2013

Felicitats a les dues guanyadores d'aquest any!
.

Bufalletres

Aquesta setmana ha vingut en Cesc Serrat a fer-nos la segona visita. Cada nen tenia uns deures per fer: triar un conte i construir un museu que servís per explicar-lo. En Cesc els va felicitar perquè tots els museus van quedar preciosos!.

Tots els nens i nenes van poder explicar un trosset del conte i es van quedar amb les ganes d'explicar-lo sencer. De tota manera ja ho havien fet a la classe davant dels companys i companyes i hi tornaran el proper dia de Sant Jordi. En aquesta ocasió els aniran a explicar a les classes dels nens i nenes d'Infantil.

Felicitats a tots i a totes per la feina feta!!!

Feliç Sant Jordi

Tinc l'honor de presentar-vos Quins contes més bonics!, el recull de contes que han escrit i il·lustrat els nens i nenes de 2n.

Espero que us agradin.

Els ocells de Girona

Ahir al matí vam anar a veure l'exposició Pilarin, 50 anys dibuixant per a tots, a la Llibreria de la Generalitat. Com que hi vam arribar una mica massa aviat, vam anar a veure ocells al riu.

Només d'arribar a la Plaça de Catalunya vam veure dues mallerengues que jugaven a dalt d'una palmera molt pelada, i també els coloms i gavians habituals. Vam aixecar el cap i vam veure orenetes. Això vol dir que ja han arribat amb la primavera.

Alguna cosa ens deia que seria un bon dia per veure ocells. Vam anar a darrera del quiosc del principi de la Rambla i ens hi vam estar una estoneta. Vam veure dues polles d'aigua, un bernat pescaire, un martinet blanc, dues cueretes, tres ànecs coll verd (dos mascles i una femella), i moltes, moltíssimes orenetes i falciots.

Total que a alguns nens i nenes els va fer tantíssima il·lusió veure tants ocells que em van demanar si podia fer un article pel bloc. I aquí està, els seus desitjos són ordres! I aprofitaré per posar-hi unes quantes fotos dels ocells per fer memòria...

Ah! I l'exposició de la Pilarin va ser molt interessant.


I si teniu ganes de repassar el que vam estudiar el curs passat podeu anar a la wiki del projecte dels ocells!

El campanar de la Catedral

El divendres 22 de març  vam pujar al campanar de la Catedral.
A dalt vam poder sentir les campanes que sonen a les 12 del migdia.

Hi ha cinc campanes: la Beneta o Bombo, la Quotidiana, l'Assumpta, la Capitular i la Dominical. Nosaltres vam sentir la Beneta i la Quotidiana. Primer la Beneta va tocar les 12, després va tornar a tocar les 12, després va tocar la Quotidiana una bona estona i la Beneta va fer tres tocs per acabar.

Les campanes es poden fer tocar de dues maneres: movent-les d'un costat a l'altre (vogar) i fent tocar el martell des de fora o el batall des de dins.La Beneta es toca amb el martell perquè és molt gran i la Quotidiana es voga.

En total a la catedral hi ha vuit campanes: 5 a dalt, dues al primer pis (que sonen fluixet a dins de la catedral) i una a sota l'àngel (que és la dels quarts).

La Beneta és la més antiga i la més gran; pesa més de 4000 Kg i medeix dos metres de diàmetre.
En Gustau ens va explicar que un dia l'Assumpta va caure a la Plaça dels Apòstols però no va pasar res a ningú.

A classe ens preguntàvem com van pujar a la Beneta fa tants anys sense grues fins a dalt del campanar. La resposta no és cap de les que ens havíem imaginat: l'anaven pujant a mesura que es construïa el campanar.

Des de la Plaça dels Apòstols vam veure tres rellotges: dos de sol i un d'agulles. Un dels rellotges de sol està just a sota del rellotge de broques. El de broques té els nombres en xifres romanes.

Per pujar al campanar s'hi puja per unes escales de cargol que tenen 200 esglaons. Per pujar vam fer diferents parades per no cansar-nos. Des de dalt del campanar es veu tot Girona. Es pot pujar fins a l'àngel però és molt perillós perquè no hi ha baranes.

Aquestes escales ens van espantar una mica perquè eren fosques i teníem por de caure perquè els esglaons eren molt estrets d'un costat. Alguns ens vam espantar especialment a la baixada perquè vèiem el forat a davant i teníem por de caure. N'hi ha d'altres que es van marejar i una mica potser pels nervis no ens vam portar gaire bé i vam cridar. Això va fer enfadar en Gustau. Però entenem que ens renyés perquè la catedral és com casa seva i no vam respectar el silenci que ens va demanar.

Ens sap greu, Gustau. I gràcies pel privilegi d'haver pogut pujar a dalt del campanar!

Els nens i nenes de 2n

Benvinguda Primavera!

La primavera

Pel bosc tot glaçat
un cant s'ha sentit;
damunt les muntanyes
s'ha escoltat un brogit:

"Lleveu-vos amics,
que el fred ja se'n va,
lleveu-vos de pressa,
l'hivern s'ha acabat".

Les flors obren l'ull
aixequen el cap,
i diuen alegres:

Quin dia més clar!"

Damunt el paller
badalla un ocell,
estira les plomes
i fa un capgirell.

Les mosques se'n van
darrera del vent,
els núvols fan gresca
i mullen la gent!
 
Francesc Bofill

La maqueta del cicle de l'aigua

A la classe de segon aquest trimestre hem fet un projecte sobre l'aigua i hem fet una maqueta. Representa el cicle de l'aigua.

Ens vam organitzar en grupets i cada grupet feia una feina determinada: uns van fer les muntanyes, els altres el mar i els rius, d'altres els arbres o les cases. Tothom va col·laborar en alguna part.
Vam fer servir fang de colors però a l'assecar-se se'ns va esquerdar i fins i tot trencar. Com que vam acabar el fang blau vam fer els rius amb plastilina però se'ns va embrutir molt amb la terra perquè tot sovint tocàvem la maqueta. Al final vam haver de comprar més fang blau.



La neu la vam fer amb farina i com que som una mica remenetis i ens agradava molt tocar-la, al final ja no en quedava i vam haver de fer que tornés a nevar. El núvol tampoc no parava de moure's. Feia una mica de vent a la classe!

Ens ha agradat molt fer la maqueta però desmuntar-la no tant. Ens va fer una de mica de vergonya gravar el vídeo però ha quedat superdivertit. Hem après moltes coses sobre l'aigua.

Els nens i nenes de 2n
Grup 2


cicle aigua from Verd 2005 on Vimeo.

L'evaporació de l'aigua

Fa uns dies vam posar 50 ml d'aigua a diferents pots. Els pots eren de plàstic i tots diferents: alguns eren més amples, d'altres més estrets, alguns alts i d'altres baixos.

Havíem de descobrir quin pot era el primer que es quedaria sense aigua perquè s'hauria evaporat.
El primer dia tothom va dir quin pot pensava que s'evaporaria primer. No tots estàvem d'acord.

Al cap d'una setmana ja hi havia un pot sense aigua. Era el que era més ample. Ara ja començàvem a saber perquè s'evaporava. La nostra hipòtesi ara era que com més superfície en contacte amb l'aire més aviat s'evaporaria. Al cap d'una altra setmana ja hi havia un altre pot sense aigua i era el segon amb més superfície. Mirant l'aigua que quedava als altres pots hem vist que sí que es compleix la nostra segona hipòtesi.

Els nens i nenes de segon
Grup 1

Hem llegit...Tots els colors del camaleó

Hi havia una vegada un petit camaleó que es deia Tami i vivia en un poble de camaleons. Era molt nerviós i no s'estava mai quiet. Havia arribat l'estiu i feien una festa. Els joves havien de caçar un espiadimonis vermell. En Tami en va veure un però un gripau se'l volia menjar. En Tami el va intentar salvar però el gripau li va escupir verí i es va posar malalt. En Tami i l'espiadimonis que es deia Max es van fer amics i plegats van anar a un mag perquè curés en Tami. Van passar moltes aventures per les muntanyes. Al final l'àliga va portar en Max i en Tami al poblat. Els del poblat es van posar molt contents.

MS i CS

El castell encantat

Hi havia una vegada una nena que es deia Abbi Labbi. Vivia amb la seva àvia i tenia un gos que es deia Piu.
Cada dia quan anava a l'escola li deien les nenes:
- Mira, la que viu amb la seva àvia. Ja, ja, ja!
Un dia l'Abbi va descobrir un castell encantat i va veure un mapa. El va seguir i va descobrir un tresor.
Des d'aquell dia va ser rica i les nenes ja no es van riure més d'ella.

NM

Les tres bessones

Fa molts i molts anys en un país molt llunyà hi vivien tres nenes molt especials. Una tenia molt d'interès per les coses i es deia Clara.  La segona era molt mandrosa i mandona. Es deia Sílvia. La tercera era molt amorosa. Ella es deia Anna. Les tres nenes anaven a l'escola. Tenien10 anys.

Els tocava classe de química. Però a la Silvia no li agradava gens la classe de química i després ella decidida va dir:
 - Això és un rotllo! És molt avorrit. Me'n vaig.
Però la seyoreta la sentir i li va dir:
- Si no calles d'una vegada et castigaré a fer còpies dient... No contestaré a la seyoreta ni diré que és avorrit.
Ring, ring,  ring! Ha acabat la classe de química.
- Molt malament, Sílvia. No hem pogut fer gairebé res per culpa teva!
L'Anna, l'amorosa, quan va sortir del cole va veure un noi guapíssim. Es va enamorar d'ell i li va dir:
- T'estimo! i tu, m'estimes?
El noi ben decidit va dir:
- NOOOO!!!!
I l'Anna va començar a plorar. Va venir la Clara que ho havia sentit. Es va posar a riure i li va dir:
 - No t'amoïnis, tot s'arreglarà.

Totes tres van estar parlant:  la Sílvia no contestaria a la senyoreta, l'Anna havia d'apendre a no plorar per tonteries de novios i la Clara a no riure dels altres. L'endemà els va sortir tot molt bé.

F.P.P, P.M.M i C.G.B

El constructor de castells

Fa molts i molts anys hi havia un constructor de castells que es deia Lautaro. Un dia el va cridar el rei perquè li construís un castell molt gran. Volia el més gran de tots i l'havia de fer en menys de quatre mesos. El va construir dia i nit, no dormia mai. Un dia el rei va anar a veure com estava el seu castell i estava a la meitat.  Li quedaven dos mesos.
El seu aniversari era el 13 de febrer i no el va celebrar. Va arribar el gran dia. En Lautaro estava molt cansat i li faltava una peça,  la més alta. Ja veia el rei de lluny. Just la va posar i va arribar el rei i va dir que era fantàstic!. El rei va convidar a en Lautaro a quedar-se un any al castell perquè descansés de tanta feina. En aquell castell tan gros va ser molt feliços.

LEC

Hem llegit... Un poble

Hi havia una vegada dos pobles que van arribar a una vall. Un volia estar a dalt de la muntanya. L'altre a baix amb el riu. Els que estaven a dalt havien de baixar a buscar aigua del riu i els que vivien a baix se'n reien d'ells.

Un dia va haver-hi una tempesta molt forta i totes les seves cabanes es van destruir i  van pujar a dalt amb els altres a demanar si es podien quedar a dalt. El que manava els va dir que no al principi, però després va dir que sí però havien de ser dos pobles junts. I van viure feliços per sempre més.

MPV,CGB i NGM

La Granja

El dimarts 12 de febrer vam anar a una granja a Salitja. Es diu Mas Bes.
La mestressa ens va fer dues coques per esmorzar.
Vam veure moltes vaques i un vedell que acabava de néixer i es volia aixecar però no podia. Era una cucada!
Els nens i nenes van posar el dit a dins de la boca d'un vedellet i va fer com si mamés. Portaven unes etiquetes penjades a les orelles amb númeris que són el nom de les vaques i els vedells. A la granja es queden les femelles i els mascles els envien a una altra granja.
Ens van ensenyar el tanc de la llet i la sala de munyir. Ens van explicar que rentaven les tetes abans de munyir-les. També ens van explicar que les vaques treuen uns 35 litres de llet al dia.
La vaca més vella que tenen ha tingut 11 fills.

RH, AB i AG

Carnaval 2013

La setmana de carnaval vam fer una cosa diferent cada dia. El dilluns vam portar un guant, el dimarts la cara pintada, el dimecres un davantal i el dijous gras vam portar xiulets i flautes.
El dijous gras al matí vam anar a diferents classes i vam fer collarets, corbates i coses per penjar al coll.
Vam baixar al porxo i vam sortir al carrer amb els xiulets. Vam passar per dues clíniques i no tocàvem els xiulets. Quan vam arribar vam menjar coques.

PCD i SLM

Plantem freixes

Aquest matí hem anat a les ribes del Ter a darrere del pavelló de Fontajau. Hem plantat arbres al costat del riu. Són arbres de ribera que necessiten molta aigua. Són molt flexibles perquè si el riu els tomba puguin tornar-se a posar drets.

Nosaltres hem plantat freixes. D'altres escoles han plantat pollancres i llorers.
Hem fet grups de 6 nens i nenes i cada grup ha plantat un arbre. Ens ha costat una mica posar la terra al forat perquè l'havíem trepitjat molt. Teníem pales i ens les anàvem passant.  Qui tenia la pala tirava la terra al forat, d'altres aguantàvem l'arbre perquè quedés recte i anàvem xafant la terra amb els peus.

Ens ajudaven els jardiners de l'ajuntament i les monitores. Ens han ajudat sobre tot quan no podíem treure la terra per tirar-la al forat.

Hem aprofitat per recollir pedres per a una maqueta que estem fent a la classe.

La nostra monitora, la Patrícia, ens ha explicat que els arbres ens ajuden en moltes coses: fan de pantalla pel soroll dels cotxes, ens fam ombra a l'estiu, ens ajuden a tenir oxigen per respirar, els ocells hi poden fer nius i si el riu puja massa les arrels aguanten la terra perquè no marxi. També ens ha explicat que el parc fa com uns esglaons per si mai el riu es desborda.

Quan la monitora ens estava explicant què faríem ha vingut l'alcalde i l'hem pogut saludar.

Ens ha agradat molt plantar els freixes. A partir d'avui seran els "nostres" arbres. Els podrem anar a veure sempre que volguem i creixeran amb nosaltres.

Diari de Girona
El Punt Avui +

Nens i nenes de 2n

Ens han llegit...Frederica la Pèl-Roja

Frederica la Pèl-Roja

L'Albert ens va llegir un conte que es deia Frederica la pèl-roja. La Frederica vivia amb la seva àvia i el seu gat. Tenia uns cabells que tenien poders màgics perquè treien foc i atacaven a la gent. Quan anava a l'escola els nens es burlaven d'ella pels seus cabells i van decidir marxar a un altre pais.

Ens va agradar molt perquè el carter va clavar dues bufes a un nen i també ens va agradar perquè l'Albert ens va explicar molt bé el conte.

BSM i MPV

El Ranxo de Vidreres

El dimarts 12 de febrer vam anar el Ranxo. El Ranxo és una festa que fa molts anys se celebra a Vidreres.
Els ingredients són mongetes, arròs, cansalada, sofregir, cigrons, moscatell, cebes, alls...
Vam dinar al Pavelló Municipal. Quan vam arribar estava tot preparat i vam anar a la plaça a veure com es feia el ranxo. Vam estar una estona mirant com remenaven les peroles i vigilaven el foc. Els ranxers i les ranxeres van ser molt simpàtics.
Després vam anar al pavelló, vam dinar i van venir dos nois a portar el ranxo.
A nosaltres ens va agradar molt però a d'altres nens i nenes no.

GM, AR i AS

Article publicat al Punt Avui el dimecres 13 de febrer de 2013

Ens han llegit... Valentina nas de nap

Hi havia una vegada la senyora Valentina. Tenia dos fills bessons. Un bon dia va veure que li creixia el nas. 

Va anar al metge i el metge no sabia com curar-li. Tothom li donava solucions i no funcionaven fins que un dia va anar el fuster a casa seva. Li va dir que anés a una fàbrica abandonada i allà hi hauria una capsa embolicada amb paper de seda vermell. Allà hi hauria la solució. 

Quan va arribar a casa va obrir la capsa i va veure un titella. En el titella hi havia un paperet enganxat que deia:

1r Plantar el nas

2n Regar-lo

3r Una setmana amb el nas plantat

4t Trencar-lo i compartir-lo. 

Ho va fer i al cap d'una setmana el nas li va tornar com abans. Del test va sortir un nap gegant i va convidar tota la família. El titella el va regalar als seus fills bessons. El mateix dia al tiet li van sortir unes orelles de burro. El culpable de tot plegat havia sigut va ser el conjur d'una fada despistada.

PM, MD i LM

Els quatre pobles

Un conte de NM

Hi havia una vegada quatre pobles: un era de la neu, l'altre del sol, l'altre amb moltes flors i l'últim amb moltes fulles.
Un dia els alcaldes van decidir que es canviarien de poble: els de les flors haurien d'anar al de la neu i així amb tots els pobles.

Els ciutadans no volien canviar-se de poble així que van pensar un pla per espantar els alcaldes. Els del poble de la neu van decidir que farien un ninot de neu gegant per espantar l'alcalde. Els del poble del sol van decidir fer un sol gegant perquè fes molta calor i l'alcalde marxés mort de calor. El poble de les flors va decidir fer una flor gegant per atraure totes les abelles i que l'alcalde marxés volant. El poble de les fulles va decidir fer una fulla gegant perquè fes molt de vent i l'alcalde sortís disparat.

Tots els alcaldes van fugir i tots els pobles es van unir i van fer una festa i van votar un nom pel nou poble. Va ser quatre estacions.

Canvi de Racons

Aquest trimestre hi ha racons nous a la classe de primer i de segon. A  2n hi ha el supermecat amb la llista de preus, el dòmino que ens van portar els reis, els reglets, l'àbac i el bingo. A 1r hi ha el joc de l'oca, el dictat, el penjat i la cuineta també amb preus.
També hem canviat els grups de nens i nenes.

JTM i CGB

Problemes

Recordeu el practicant que es diu Albert? Ens fa classe de problemes. Ens ha ensenyat els passos a seguir:

1. Llegir el problema.
2. Escriure les dades.
3. Fer els càlculs i escriure la solució.
4. Revisar el problema.

Ens va donar una fitxa que havíem de seguir els passos.
Ens està costant una miqueta entendre-ho però ens en sortirem.

MB i S

Padrins de lectura

Cada dimecres del 2n trimestre fem Padrins de lectura. Els padrins són nens i nenes de 5è.  Ells ens fan llegir contes o revistes. Hi ha dies que anem a la classe de 5è però n'hi ha d'altres que ens quedem a la nostra classe. Són molt bons amb nosaltres i ens ajuden amb les paraules que no sabem i a entendre les lectures.
El primer dia teníem molta vergonya però el segon ja no tanta.

FPP i NMG

Padrins de lectura I from Verd 2005 on Vimeo.

Padrins de lectura II from Verd 2005 on Vimeo.

Dia de la pau

El dia de la Pau els nens i nenes d' Educació Infantil i Cicle Mitjà portaven tambors. Un nen de cada curs va sortir a llegir una frase que havien fet a la classe i l'havien escrit en un colom de la pau. El que vam dir nosaltres és:

"Ens agradaria que no hi hagués guerres, que ningú patís i que ens estiméssim"

Al final de tot hi havia una caixa plena de frases amb coses que havíem de fer. Ens va dir que ens fésssim un petó a la galta, fer-nos abraçades, fer-nos un petó de papallona i al final un petó d'esquimal. Vam riure molt i vam acabar el dia de la pau feliços i contents.

CFM i LC

Moltes gràcies!

Moltíssimes gràcies!

Entre tots hem aconseguit que el nostre bloc hagi rebut més de 10.000 visites! 

 
Moltes d'elles són fetes des de l'escola però la gran majoria són visites que ens feu des de casa. Demostren el vostre interès per la feina que estem fent dia a dia i ens animen a seguir omplint el bloc amb més articles.

I pels amants de les estadístiques, una mica més d'informació...

Moltes gràcies!

Moltíssimes gràcies!

Entre tots hem aconseguit que el nostre bloc hagi rebut més de 10.000 visites! 

 
Moltes d'elles són fetes des de l'escola però la gran majoria són visites que ens feu des de casa. Demostren el vostre interès per la feina que estem fent dia a dia i ens animen a seguir omplint el bloc amb més articles.

Els tres soldadets

Hi havia una vegada tres soldadets que van anar a la guerra a França. Es deien Miquel, Francesc i Joel.
Quan van arribar a la guerra els enemics van disparar en Joel i el van portar a l'hospital. Van trobar un soldat que no volia ser dels dolents i que també es deia Francesc. Li  van dir:
- Vols ser del nostre exèrcit?
I en Francesc va dir que sí.
I des d'aquell dia van lluitar en Miquel, en Joel i els dos Francescs plegats. I el seu exèrcit va guanyar la guerra.

FI

AGF

El mirallet màgic

Hi havia una vegada una dofineta que es deia Perla. Vivia al fons del mar. Un dia va descobrir un mirallet d´or.

De seguida va anar a ensenyar-lo als seus pares. Li van preguntar on l'havia trobat i va respondre que sota la sorra, davant de l'entrada de casa.

De sobte la Perla es va adonar que el mirall tenia un botó amb forma de perla. Estava molt espantada però finalment va decidir tocar el botó. Va veure unes imatges del seu futur és a dir quan ella sigués gran.Va veure que es casaria amb un dofí que es deia Marí. Es casarien a l'església romàntica. De sobte es va apagar el mirallet.Va voler tornar a tocar el botó però no funcionava i va veure que ja no era al mateix lloc. Havia anat a parar a un laberint.

Quan va sortir es va adonar que havia passat molt de temps al laberint. Va veure el dofí que es deia Marí. Es van casar, van ser feliços i van menjar anissos.

MDC i CGB

La Rapunzel Roquera

Hi havia una vegada un poble on totes les nenes i les noies tenien els cabells llargs, sabien cantar i tenien poders màgics. Un dia van decidir fer un concert de rock. La Rapunzel era la noia que tenia els cabells més llargs, la més guapa i la que més bé tocava la guitarra elèctrica. Tenia dues amigues: la Blancaneus i la Brave. Van decidir fer el concert totes tres.

Abans del concert es van rentar els cabells anb un xampú nou. Els van quedar els cabells tan embolicats que van fer servir els poders màgics i van aturar el temps per anar a veure la bruixa que les ajudés. Els va dir que es prenguéssin una pòcima i els seus cabells es van desenredar i van arribar a temps per fer el concert.

El concert va ser fantàstic i les noies no van fer servir mai més el xampú nou.

AB, AR, BS

Els 25 germans bessons

Els 25 germans bessons es deien  Abril, Aina, Aniol, Blanca, Carlos, Fiona, Guillem, Laia, Lau, Lautaro,  Martina, Rocío, Sondouss, Arnau, Carla, Clàudia, Joaquim, Marc, Margaux, Marta, Nerea, Nor, Pau, Paula i Samuel.   

Un dia estaven a casa avorrits  i van decidir anar tots sols d´excursió al castell del Montgrí. Quan van arribar al castell i van entrar tots van decidir construir una tirolina.
-Ho farem amb pals de fusta!- va dir un nen.
Van estar tot el matí construïnt la tirolina. Després de dinar un entrepà gegant que els havia preparat la seva mare Marisa. Van estar tota la tarda jugant amb la tirolina. Es va fer de nit i no van poder marxar. Era fosc i van muntar una barbacoa i van sopar junts. Després van muntar una tenda de campanya gegant i van dormir junts.

De sobte, a mitja nit, un helicòpter va aterrar al mig del castell. Eren la mama Marisa amb la tieta Lídia i el tiet Albert que els anaven a buscar perquè estaven molt preocupats.

FI

CFM i ASB

El senyor que ajudava els pobres

EL SENYOR QUE AJUDAVA ELS POBRES

Hi havia una vegada un senyor que es deia Artau i era tan pobre que no tenia casa. Dormia a prop d'un riu als voltants de Barcelona. Això va passar no fa gaire anys.

Un dia va trobar a un senyor que era ric i li va preguntar si li donava diners i el senyor ric li va dir que si. Amb aquells diners l'Artau va anar a comprar eines prehistòriques i amb fusta i les eines es va fer una casa. Com que ell havia sigut pobre va decidir fer un hort gegantíssim amb enciams, tomàquets, pastanagues i moltes coses més per ajudar els pobres.

Els pobres estaven tan contents que cada dia anaven a buscar menjar allà i també l´ajudaven a cuidar l'hort.

JTM i PMM

Projecte de 3 en e3

Aquest curs els nens i nenes de segon participaran en un projecte telemàtic cooperatiu anomenat De 3 en 3. Consisteix en la redacció de contes amb nens i nenes d'altres escoles catalanes.

Avui hem conegut l'Eustaqui que ens guiarà en tot el procés i hem començat la nostra participació escrivint la presentació de la classe.

Ens han llegit... El diari secret de la Susi

El diari secret de la Susi/ El diari secret d'en Paul

És un llibre que es pot llegir pel davant i pel darrera. D'una banda hi ha el diari secret de la Susi i de l'altra el d'en Paul. És ben diferent el que explica un i el que explica l'altre tot i que expliquen el que ha passat el mateix dia.

En Paul i la Susi són dos nens austríacs. Vivien tots dos a Viena però la família d'en Paul va marxar al camp a treballar perquè el seu pare era veterinari (Això ho sabem perquè hem llegit altres llibres de la Susi i en Paul que ens expliquen les seves històries).

Un bon dia en Paul va tornar amb la seva mare a viure a casa de l'àvia a Viena perquè els seus pares s'havien separat. En Paul estava trist i enfadat i trobava a faltar molt el seu pare. Com que en Paul no volia que els seus amics ho sabessin va començar a dir una mentida darrera l'altra. En Paul estava content de tornar a Viena amb la seva amiga però la Susi no estava contenta perquè en Paul no parava de fer coses mal fetes, dir mentides i a més s'enfadava amb els seus amics. En Paul feia campana de l'escola, deia que es trobava malament quan era mentida, es barallava amb els amics de la Susi... Un dia en Paul es va escapar i va marxar tot sol al poble on vivia el seu pare. Quan el pare el va veure li va donar una bufetada.

Al final la Susi descobreix el secret d'en Paul i les coses comencen a canviar.

Autora: Christine Nöstlinger
Títol: El diari secret de la Susi; El diari secret d'en Paul
Il·lustradora: Christine Nöstlinger Jr.
Editorial: Cruïlla, Barcelona, 1992
Col·lecció: El Vaixell de Vapor, 44
ISBN: 84-7629-678-9