Aquesta setmana ha vingut en Cesc Serrat a fer-nos la segona visita. Cada nen tenia uns deures per fer: triar un conte i construir un museu que servís per explicar-lo.
En Cesc els va felicitar perquè tots els museus van quedar preciosos!.
Tots els nens i nenes van poder explicar un trosset del conte i es van quedar amb les ganes d'explicar-lo sencer. De tota manera ja ho havien fet a la classe davant dels companys i companyes i hi tornaran el proper dia de Sant Jordi. En aquesta ocasió els aniran a explicar a les classes dels nens i nenes d'Infantil.
Felicitats a tots i a totes per la feina feta!!!
dissabte, 20 d’abril del 2013
Feliç Sant Jordi
Tinc l'honor de presentar-vos Quins contes més bonics!, el recull de contes que han escrit i il·lustrat els nens i nenes de 2n.
Espero que us agradin.
dissabte, 6 d’abril del 2013
Els ocells de Girona
Ahir al matí vam anar a veure l'exposició Pilarin, 50 anys dibuixant per a tots, a la Llibreria de la Generalitat. Com que hi vam arribar una mica massa aviat, vam anar a veure ocells al riu.
Només d'arribar a la Plaça de Catalunya vam veure dues mallerengues que jugaven a dalt d'una palmera molt pelada, i també els coloms i gavians habituals. Vam aixecar el cap i vam veure orenetes. Això vol dir que ja han arribat amb la primavera.
Alguna cosa ens deia que seria un bon dia per veure ocells. Vam anar a darrera del quiosc del principi de la Rambla i ens hi vam estar una estoneta. Vam veure dues polles d'aigua, un bernat pescaire, un martinet blanc, dues cueretes, tres ànecs coll verd (dos mascles i una femella), i moltes, moltíssimes orenetes i falciots.
Total que a alguns nens i nenes els va fer tantíssima il·lusió veure tants ocells que em van demanar si podia fer un article pel bloc. I aquí està, els seus desitjos són ordres! I aprofitaré per posar-hi unes quantes fotos dels ocells per fer memòria...
Ah! I l'exposició de la Pilarin va ser molt interessant.
I si teniu ganes de repassar el que vam estudiar el curs passat podeu anar a la wiki del projecte dels ocells!
Només d'arribar a la Plaça de Catalunya vam veure dues mallerengues que jugaven a dalt d'una palmera molt pelada, i també els coloms i gavians habituals. Vam aixecar el cap i vam veure orenetes. Això vol dir que ja han arribat amb la primavera.
Alguna cosa ens deia que seria un bon dia per veure ocells. Vam anar a darrera del quiosc del principi de la Rambla i ens hi vam estar una estoneta. Vam veure dues polles d'aigua, un bernat pescaire, un martinet blanc, dues cueretes, tres ànecs coll verd (dos mascles i una femella), i moltes, moltíssimes orenetes i falciots.
Total que a alguns nens i nenes els va fer tantíssima il·lusió veure tants ocells que em van demanar si podia fer un article pel bloc. I aquí està, els seus desitjos són ordres! I aprofitaré per posar-hi unes quantes fotos dels ocells per fer memòria...
Ah! I l'exposició de la Pilarin va ser molt interessant.
I si teniu ganes de repassar el que vam estudiar el curs passat podeu anar a la wiki del projecte dels ocells!
dijous, 4 d’abril del 2013
El campanar de la Catedral
El divendres 22 de març vam pujar al campanar de la Catedral.
A dalt vam poder sentir les campanes que sonen a les 12 del migdia.
Hi ha cinc campanes: la Beneta o Bombo, la Quotidiana, l'Assumpta, la Capitular i la Dominical. Nosaltres vam sentir la Beneta i la Quotidiana. Primer la Beneta va tocar les 12, després va tornar a tocar les 12, després va tocar la Quotidiana una bona estona i la Beneta va fer tres tocs per acabar.
Les campanes es poden fer tocar de dues maneres: movent-les d'un costat a l'altre (vogar) i fent tocar el martell des de fora o el batall des de dins.La Beneta es toca amb el martell perquè és molt gran i la Quotidiana es voga.
En total a la catedral hi ha vuit campanes: 5 a dalt, dues al primer pis (que sonen fluixet a dins de la catedral) i una a sota l'àngel (que és la dels quarts).
La Beneta és la més antiga i la més gran; pesa més de 4000 Kg i medeix dos metres de diàmetre.
En Gustau ens va explicar que un dia l'Assumpta va caure a la Plaça dels Apòstols però no va pasar res a ningú.
A classe ens preguntàvem com van pujar a la Beneta fa tants anys sense grues fins a dalt del campanar. La resposta no és cap de les que ens havíem imaginat: l'anaven pujant a mesura que es construïa el campanar.
Des de la Plaça dels Apòstols vam veure tres rellotges: dos de sol i un d'agulles. Un dels rellotges de sol està just a sota del rellotge de broques. El de broques té els nombres en xifres romanes.
Per pujar al campanar s'hi puja per unes escales de cargol que tenen 200 esglaons. Per pujar vam fer diferents parades per no cansar-nos. Des de dalt del campanar es veu tot Girona. Es pot pujar fins a l'àngel però és molt perillós perquè no hi ha baranes.
Aquestes escales ens van espantar una mica perquè eren fosques i teníem por de caure perquè els esglaons eren molt estrets d'un costat. Alguns ens vam espantar especialment a la baixada perquè vèiem el forat a davant i teníem por de caure. N'hi ha d'altres que es van marejar i una mica potser pels nervis no ens vam portar gaire bé i vam cridar. Això va fer enfadar en Gustau. Però entenem que ens renyés perquè la catedral és com casa seva i no vam respectar el silenci que ens va demanar.
Ens sap greu, Gustau. I gràcies pel privilegi d'haver pogut pujar a dalt del campanar!
Els nens i nenes de 2n
Subscriure's a:
Missatges (Atom)