El campanar de la Catedral

El divendres 22 de març  vam pujar al campanar de la Catedral.
A dalt vam poder sentir les campanes que sonen a les 12 del migdia.

Hi ha cinc campanes: la Beneta o Bombo, la Quotidiana, l'Assumpta, la Capitular i la Dominical. Nosaltres vam sentir la Beneta i la Quotidiana. Primer la Beneta va tocar les 12, després va tornar a tocar les 12, després va tocar la Quotidiana una bona estona i la Beneta va fer tres tocs per acabar.

Les campanes es poden fer tocar de dues maneres: movent-les d'un costat a l'altre (vogar) i fent tocar el martell des de fora o el batall des de dins.La Beneta es toca amb el martell perquè és molt gran i la Quotidiana es voga.

En total a la catedral hi ha vuit campanes: 5 a dalt, dues al primer pis (que sonen fluixet a dins de la catedral) i una a sota l'àngel (que és la dels quarts).

La Beneta és la més antiga i la més gran; pesa més de 4000 Kg i medeix dos metres de diàmetre.
En Gustau ens va explicar que un dia l'Assumpta va caure a la Plaça dels Apòstols però no va pasar res a ningú.

A classe ens preguntàvem com van pujar a la Beneta fa tants anys sense grues fins a dalt del campanar. La resposta no és cap de les que ens havíem imaginat: l'anaven pujant a mesura que es construïa el campanar.

Des de la Plaça dels Apòstols vam veure tres rellotges: dos de sol i un d'agulles. Un dels rellotges de sol està just a sota del rellotge de broques. El de broques té els nombres en xifres romanes.

Per pujar al campanar s'hi puja per unes escales de cargol que tenen 200 esglaons. Per pujar vam fer diferents parades per no cansar-nos. Des de dalt del campanar es veu tot Girona. Es pot pujar fins a l'àngel però és molt perillós perquè no hi ha baranes.

Aquestes escales ens van espantar una mica perquè eren fosques i teníem por de caure perquè els esglaons eren molt estrets d'un costat. Alguns ens vam espantar especialment a la baixada perquè vèiem el forat a davant i teníem por de caure. N'hi ha d'altres que es van marejar i una mica potser pels nervis no ens vam portar gaire bé i vam cridar. Això va fer enfadar en Gustau. Però entenem que ens renyés perquè la catedral és com casa seva i no vam respectar el silenci que ens va demanar.

Ens sap greu, Gustau. I gràcies pel privilegi d'haver pogut pujar a dalt del campanar!

Els nens i nenes de 2n